Sempre m’ha costat prendre decisions. Quan vivia a París, vaig llegir que Sophie Calle buscava idees per comentar en una sèrie de seminaris que impartiria al Pompidou i li vaig fer arribar una carta amb una proposta: viure una setmana responent «oui» a tot i una altra responent «non» a tot, per valorar si realment la diferència era notable i els dilemes són tan crucials com poden semblar. La idea li va agradar. Si mai reacciono amb respostes inesperades, potser només sóc una víctima de la indecisió que segueix un ritual i n’escriu un diari.