23/5/2020

Havíem passat la nit en una platja, com aquella vegada a Portbou. Feia una mica de fred i tu m’explicaves històries de fantasmes. Jo feia veure que tenia molta por, però no en tenia, només ho feia perquè me n’expliquessis més. Rèiem. Recordo adormir-me molt a prop teu i pensar que quina sort haver-nos trobat aquella nit. Per això no vaig entendre que al matí ja no hi fossis, que haguessis marxat sense dir-me res. El vent encara no havia esborrat les teves passes de la sorra i podia resseguir-les: anaven directes cap al mar i no semblava que n’haguessisn sortit. On eres? Per què fugies?