T’han robat el cap i jo no he pogut fer res per evitar-ho. Un desconegut se t’ha llançat al damunt amb tanta violència que t’ha deixat estès a terra. He sortit a defensar-te, com si la meva força pogués frenar la injustícia, però ha estat en va: el desconegut t’ha pres el cap i a nosaltres no ens ha quedat més remei que tornar a l’hotel a descansar.

Ballo desinhibidament en una festa i algú a qui conec molt bé, al ritme dels llums i de la música, repeteix contínuament la següent acció: m’acosta un ganivet al coll i l’allunya, l’acosta i l’allunya.