He arribat tard a la festa del bosc i m’he dedicat a observar l’escena: B jugava a seduir D mentre M el desitjava amb una subtilitat preciosa sense adonar-se que N la mirava amb ulls d’amor i S ho feia amb cos d’enveja. Però, quan començava a sortir el sol, C ha vingut del futur amb un pastís de casament frustrat i hem seguit el ritual següent: ella cridava «l’amor és mentida!» i tots n’agafàvem un tros amb les mans i ens el menjàvem de manera salvatge.

Em trobo asseguda entre C i O, que són parella. Mentre juguem a cartes, el primer em mira amb desig i la segona ho fa més aviat amb ràbia. M’agrada el meu rol en aquest triangle.