M’has ofert una bonica oportunitat i jo he fet allò de sempre: «No cal, no et preocupis». Esperava la teva insistència, però ha aparegut N i m’ha pres l’oportunitat de les mans amb tanta facilitat que he corregut a tancar-me al lavabo més proper per escriure un missatge d’auxili desconsolat: sisplau, que algú em salvi de mi mateixa.

Ens hem trobat sota l’Arc de Triomf i t’he dit que no et volia tornar a veure. T’has convertit en insecte i has marxat volant amb tanta rapidesa que no he tingut temps d’explicar-te que no era veritat, que fa anys que t’enyoro i no sé com dir-t’ho.